Front a aquest esquema que es repeteix en tots els textos analitzats el cas de la proposta de llei que presenta l’IVAJ resulta absolutament inconcret i mínim quan s’aborden les polítiques sectorials de joventut que inclou el Pla Jove, d’acord amb allò que recull la proposta, però sí és molt concreta en tot allò relacionat amb la regulació dels Consells de la Joventut, significativament el CJCV.

Sobre polítiques sectorials la proposta de llei diu el següent:

Artículo 44. Contenido del Pla Jove

Las áreas en las que incidirá prioritariamente el contenido del Pla Jove serán las siguientes:

a) Familia: Mediante la creación de programas de ayuda y apoyo para las madres y padres jóvenes
b) Vivienda. Mediante el establecimiento de fórmulas de acceso de la juventud a la vivienda.
c) Empleo. A través de programas de orientación e inserción social, planes de fomento del autoempleo y el cooperativismo, y planes para jóvenes empresarios.
d) Medio rural. Previendo programas que favorezcan la permanencia de la juventud en las zonas rurales.
e) Formación. A través del apoyo de la formación y aprendizaje continuos, y de la educación no formal.
f) Investigación. Favoreciendo la presencia de la juventud en los ámbitos de la investigación, el desarrollo y la transferencia tecnológica.
g) Cultura. Estableciendo medidas para el fomento del conocimiento y del uso del valenciano, el impulso y la promoción de las manifestaciones culturales y artísticas, con especial incidencia en la cultura valenciana, el fomento de las actividades de ocio de carácter cultural y lúdico, y el apoyo a las agrupaciones y asociaciones culturales, artísticas y musicales.
h) Salud. Mediante programas para la implantación de hábitos saludables y el establecimiento de medidas preventivas en materia de salud laboral y de eliminación de situaciones de riesgo.
i) Consumo. Fomentando prácticas de consumo responsable.
j) Seguridad vial. Con el fomento de actividades responsables en este ámbito.
k) Ocio. Mediante la implantación de programas de ocio nocturno alternativo.
l) Medio natural. Con el establecimiento de programas de conocimiento y valoración del patrimonio natural, así como de fomento de iniciativas productivas sostenibles y del uso de las energías alternativas.
m) Deporte. Mediante el fomento del deporte juvenil y del tiempo libre educativo, especialmente al aire libre y en contacto con la naturaleza, con especial atención a los deportes autóctonos, así como a través del apoyo a las agrupaciones, asociaciones y clubes deportivos juveniles, y a las escuelas deportivas.
n) Turismo. A través de la promoción del turismo juvenil y de las acciones de intercambio entre jóvenes de distintas comunidades autónomas y países.
o) Solidaridad. Especialmente fomentando la solidaridad intergeneracional.

Una dada més: mentre el Pla Jove mereix 5 articles, els Consell de la Joventut s’aborden en 16 articles repartits en dos capítols de la llei. De fet el capítol més extens de la llei és el que se dedica al Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana amb 13 articles, fins i tot més dels que se dediquen a regular la pròpia administració autonòmica de joventut (títol 1 amb 11 articles).

El CJCV és ara una “Entidad de Derecho Público con personalidad jurídica propia y con plena capacidad para el cumplimiento de sus fines” i passaria a ser “corporación pública sectorial de base privada con personalidad jurídica propia y con plena capacidad para el cumplimiento de sus fines” i “se regirá por las normas de derecho privado, y en particular por las que regulan el funcionamiento de las asociaciones, con las especialidades previstas en la presente Ley y en las disposiciones que la desarrollen. No obstante, sujetará su actividad a las normas de derecho público cuando ejerza potestades administrativas atribuidas por el ordenamiento jurídico.” (article 19). Aquest canvi unit a que “La aprobación de los presupuestos del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana requerirá el informe previo, preceptivo y vinculante, de Generalitat Jove” (article 30.2) posa en dubte la independència del CJCV.

La llei valenciana que se proposa li canvia el nom a l’IVAJ que passa a denominar-se “Generalitat Jove”. Però poc més. La llei d’oblida absolutament de revisar la distribució de tasques entre els diferents actors de l’administració que intervenen en les polítiques de joventut, des del nivell més alt, l’IVAJ, al més pròxim als i les joves, els serveis de joventut dels Ajuntaments.

Al respecte els professionals que treballem en el sector fem unes reflexions per a replantejar l’esquema que organitza aquestes polítiques. Seria un oportunitat perduda no respondre a aquesta qüestió.

Reflexions:

·Fins ara la xarxa de serveis als joves ha estat identificada amb els CIJ, Centres d’Informació Juvenil. De fet la via més important de finançament de la Generalitat Valenciana (IVAJ) cap als Ajuntaments se centra en l’equipament dels Serveis d’Informació. La realitat és que els CIJ o SIJ han esdevingut centres on s’informa els i les joves però també on se fan moltes més activitats de formació, de dinamització, de participació… d’allò que denominariem educació no formal.

·Pertoca canviar el concepte i el terme que usem per a identificar la unitat bàsica de la xarxa en la qual treballem i, així, passar dels Centres d’Informació Juvenil als Centres d’Informació i Dinamització Juvenil. Passem d’una xarxa que s’anomena d’informació juvenil (però que fa moltes més tasques) a una xarxa d’informació i dinamització juvenil (una denominació que s’ajusta millor a la nostra realitat quotidiana).

·Això implica replantejar la coordinació de les polítiques de joventut de la Generalitat i l’esquema de funcionament dels mecanismes d’articulació (l’IVAJ, les seues línies d’ajudes a Ajuntaments, el CCDIJ, la xarxa d’Espais Joves, les assessories especialitzades, les campanyes que organitza i desenvolupa el mateix IVAJ…)

·Considerem que, ara per ara, Ajuntaments i IVAJ (bé amb els Espais Joves bé amb determinats serveis i campanyes) están duplicant esforços i recursos. És molt important revisar eixa situació i, respectant, necessàriament, l’autonomia institucional, articular mecanismes que reordenen l’oferta de programes i serveis per a joves, garantint l’atenció bàsica a tota la població juvenil de la Comunitat Valenciana i per això cal optimitzar els recursos que ara es destinen des de les distintes administracions, fonamentalment Ajuntaments, Diputacions i Generalitat.

·Aplicant el principi de subsidiarietat, que des de fa anys defensa la Unió Europea, són els Ajuntaments els principals mediadors de les polítiques de joventut. Una Diputació o la Generalitat, sense abandonar eixe contacte directe, han de organitzar la seua intervenció mitjançant les administracions locals. Els ajuntaments han de ser els vehicles de la Generalitat per a arribar als i les joves i per tant s’han de convertir en el seu “client” principal. Les Diputacions i la Generalitat hauran de cobrir directament aquells espais territorials on no hi ha iniciativa municipal en matèria de joventut. On si existisca algun servei municipal per a joves haurà d’establir-se un sistema de col·laboració fonamentar en la complementarietat i la subsidiarietat.

Com a qüestions concretes per a integrar en la llei de joventut per a començar a reordenar l’estructura de les polítiques de joventut demanem:

1.La possibilitat de informar i inscriure els i les joves en les campanyes de viatges, de multiaventura, d’esquí… que organitza l’IVAJ, en la convocatòria de Camps de Treball, beques dels Eurocursos, d’expedir els carnets joves i facilitar la incorporació de noves ofertes d’avantatges.

2.Poder municipalitzar el “carnet jove” de manera que mantinga tota l’oferta d’avantatges generals i en el cas dels joves residents en cada municipi incorpore determinats avantatges que han de ser exclusius per als residents en cada municipi (per exemple serveis municipals esportius que tenen molta demanda o activitats que els municipis adrecen als seus residents exclusivament).

3.Organitzar com a assessories especialitzades d’àmbit autonòmic aquelles que ara, puntualment, presten els Espais Joves o els Serveis Centrals/Territorials de l’IVAJ, oferint un servei permanent no presencial per al conjunt dels centres municipals i un servei itinerant presencial per a prestar de manera periòdica l’assessorament especialitzat corresponent en els centres municipals, es a dir de manera territorialitzada.

4.Revisar les vies de finançament, eliminant les ajudes d’equipament dels CIJ’s per a sustituir-les per una altra via de finançament que considere tant el tamany de la població, el compromís de l’Ajuntament, els projectes propis del centre municipal, l’efectivitat dels programes… passant de l’àmbit de la informació juvenil a un marc més ampli que integre tota l’activitat de dinamització i informació. Incoporar mecanismes d’inspecció i valoració objectiva per a l’assignació dels recursos.

5.A més del finançament econòmic la Generalitat hauria d’articular, mitjançant el conveni corresponent, el suport material, formatiu, de gestió d’activitats, inscripcions, serveis, prestació d’assessorament especialitzat, col·laboració en activitats de promoció cultural… de l’IVAJ als centres municipals. Incorporar mecanismes d’inspecció i valoració objectiva per als convenis i l’assignació dels recursos pertinents. Es tracta d’un model similar a l’establert a la legislació de les Biblioteques.

6.Els centres municipals han de ser punts de difusió i d’inscripció per a participar en les convocatòries de promoció cultural que organitze l’IVAJ: creació artística, literària, musical, Circuit Rock…

7.Les activitats de promoció cultural, per exemple els certàmens de creació, han d’incorporar en la seua materialització la cooperació amb els Ajuntaments. Per exemple mitjançant circuits d’exposicions, de representacions teatrals… itinerants, territorialitzades… buscant la màxima projecció de la creació dels joves en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. Aquest aspecte es podria incorporar als convenis de col·laboració entre Ajuntaments i Generalitat.

Altres qüestions que la llei hauria de contemplar, més enllà de la distribució de competències i accions entre administracions serien:

·La coordinació entre administracions que actuen en les polítiques de joventut, significativament ajuntaments i diputacions.

·Els mecanismes de finançament de les polítiques de joventut, des de la Generalitat als municipis.

·La definició i reconeixement dels perfils professionals per a realitzar activitats per a joves o prestar serveis als joves.

·Les condicions de seguretat de les activitats per a joves.

·Major concreció en les polítiques sectorials, seguint l’exemple de la llei de les Illes Balears.

·Respectar l’autonomia econòmica i funcional dels organismes de l’associacionisme juvenil, es a dir els Consells de la Joventut de la Comunitat Valenciana mantenint la llei vigent de Participació Juvenil amb les actualitzacions pertinents i consensuades amb el mateix CJCV.

La proposta de llei de joventut de la Comunitat Valenciana no és una novetat en el panorama legislatiu de les Comunitats Autònomes. Castellá i Lleó fou la primera Comunitat que aprovà una llei de joventut en 2002. A partir d’eixem moment Madrid, Aragó, Canàries, La Rioja, Illes Balears i Múrcia han aprovat lleis de joventut, i altres com ara Galícia, País Basc i Catalunya han obert debats entorn a textos legals que per diferents motius no han prosperat o responen a aspectes parcials.

D’altra banda en sectors relacionats amb els serveis socioculturals adreçats a la ciutadania, per exemple els serveis socials o les biblioteques, la Generalitat Valenciana té aprovades normes i lleis que ordenen eixes polítiques aplicant allò establert a l’Estatut d’Autonomia i afecten a la resta d’administracions, especialment als ajuntaments.

Finalment cal recordar que l’article 49 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix la política de joventut com a competència exclusiva de la Generalitat.

De què parlen les lleis de joventut

A partir de l’estudi de les lleis vigents en altres Comunitats Autònomes es detecta que totes elles s’ocupen de l’organització de les institucions autonòmiques que tenen les competències de la política de joventut, estableixen la transversalitat i la integralitat com a metodologia de disseny i gestió de la política de joventut, regulen les formes i canals de participació juvenil (abordant allò relacionat amb l’associacionisme juvenil i els Consells de Joventut), creen serveis d’inspecció i, amb més o menys concreció, aborden aspectes sectorials de la política de joventut i els serveis per a joves com ara la informació juvenil, l’animació, el turisme juvenil, l’ocupació, l’habitatge, l’oci, la cultura, la salut, la família…

Cal destacar algunes aportacions particulars de les distintes lleis que seria convenient considerar:

La llei de La Rioja defineix els equipaments o instal·lacions per a joves més enllà dels albergs i campaments, establint un perfil d’Oficina de Joventut que per llei ha de respondre a determinats criteris.

La llei de Canàries crea un Consejo de políticas de juventud que integra tant a l’administració autonòmica, els municipis i altres, així com a universitats i el moviment associatiu juvenil. Una altra particularitat és crear un incentiu, mitjançant convenis, per a aquells ajuntaments que dediquen més d’un 1% del seu pressupost a política de joventut.

La llei de Castella i Lleo estableix obligacions en quan a la prestació de serveis per a joves en funció del tamany dels municipis. Eixos mínims són exigibles mitjançant el servei d’inspecció a instància dels joves o les seues associacions.

Madrid introdueix en les seues polítiques sectorials aspectes com la cooperació internacional, especialment en el marc de la Unió Europea o amb Amèrica Latina. També destaca la creació d’un “finestra única” per a facilitar i simplificar les gestions de les associacions o la interrelació entre registres i censos per a eliminar feina burocràtica a les associacions juvenils.

En el cas de Múrcia destaca la creació d’un organisme denominat “Comisión de coordinación con los Ayuntamientos” per a garantir eixa cooperació entre administracions.

Les Illes Balears o Aragó destaquen pel grau de concreció de les accions en quant a polítiques sectorials com ara activitats d’oci i temps lliure, instal·lacions, informació juvenil, participació juvenil, ocupació, vivenda, ensenyament, família, salut, consum, sexualitat, cultura, esports, turisme, oci, societat de la informació i tic’s, medi ambient i ecologia, medi rural, solidaritat, valors i convivència. També es por destacar la coordinació entre administracions o el reconeixement de competències als ajuntaments o els organismes comarcals o insulars.

Les Illes Balears senyalen com a convalidable l’educació no formal en el sistema formal o defineix els perfils professionals per a realiztar activitats juvenils.

La proposta de llei de joventut que es planteja es aquests moments no és nova. En els últims mesos han sigut uns quants els textos que sota eixe nom ens han arribat. El primer document es va presentar en el mesos finals de l’anterior legislatura pel que aleshores va ser Director General de l’Institut Valencià de la Joventut de la Generalitat Valenciana, Marcos Alós. El text que se va presentar aleshores va ser estudiat i analitzat pel Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana i fruit d’eixe treball va produir-se una negociació amb l’IVAJ que es va resoldre amb un text de projecte de llei acordat entre el CJCV i l’IVAJ. Però la fi de la legislatura va fer decaure el projecte legislatiu.

En maig de 2007 comença una nova legislatura i el comptador es posa a zero. Un nou director general dirigeix l’IVAJ, Adrián Ballester i comença de nou el procés. En 2008 se presenta un nou text de llei de joventut que suposa canvis significatius respecte d’allò l’acordat en 2007 pel CJCV amb Marcos Alós. En comptes de recuperar el text ja negociat se posa damunt de la taula un nou que se sembla bastant, però introdueix canvis significatius. Aquest esborrany de llei s’acompanya d’un procés participatiu obert a qualsevol ciutadà per a fer aportacions, concretament un blog on eixa proposta estarà disponible durant mesos.

En desembre de 2008, quan està a punt de encetar-se una nova negociació amb el CJCV sobre la proposta de llei que fa Adrián Ballester, hi ha una sorpresa important: el text que durant mesos s’ha publicitat en el blog, en la web de l’IVAJ, en reunions i encontres de professionals… es retira. Es a dir no serà eixe el text que finalment servirà de base per a l’avant-projecte de llei de joventut.

L’argumentació per a retirar la proposta i elaborar una nova és que l’estructura i filosofia de la llei no encaixa en el model legislatiu que el Consell està utilitzant i que els serveis jurídics, amb tota la raó, han desqualificat el text per ser massa declaratiu, poc concret i reiteratiu d’altres lleis i normes.

En la primavera de 2009 es presenta un últim text que suposa una revisió de l’anterior aplicant els criteris que motivaren les objeccions esmentades i és aquest document el que ara analitzem.